dimarts, 12 de desembre de 2017

Transitar el silenci

Reykjavik. Fotografia: Empar Sáez
Transitar el silenci


Baixo del cotxe. Em poso les ulleres de sol per transitar el silenci i endinsar-me en la nit dels meus vidres fumats.

          I

El cel va girant sota els meus peus:
de la terra endolada,
m'arriba el cant somort dels roures;
un núvol esllanguit que punxa l'aire
abraça, tremolós, les arrels i el fullam;
una garsa travessa la boca dels meus ulls
i va teixint meandres sobre els líquens.
Contemplo el lloc precís on neix l'il·limitat
mentre em tenalla els peus el cor de l'heura.
És curt, aquest camí. La terra és infinita.


          II

De la terra endolada, l'alça el lladruc d'un gos,
el cant somort del vent, el cruixit de les fulles.
M'arriba des de lluny el remoreig de l'aigua,
el tritlleig que ressona al vidre dels meus ulls.
El cel va girant sota els meus peus:
se m'enganxa als turmells, l'ala oscada d'un núvol
i l'ombra d'una garsa em cenyeix els talons.
És curt el meu camí. La terra és infinita.


Rosa Font, Em dic la veu
Llibres del Segle, 2017


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada