 |
| Sorpe. Fotografia: Empar Sáez |
el teu retorn serà el meu retorn–
els meus jos t’acompanyen, només jo em quedo;
una espectral efígie fantasma d’aparença
(un quasi algú que sempre és no-ningú)
un ningú que, fins al seu o al teu retorn,
passa l’eternitat de la seva solitud
somiant que els ulls d’ells s’han obert al teu matí
sentint que les seves estrelles han sortit a travès dels teus cels:
així, en quant misericordiós nom de l’amor, no trigueu
més del que jo generós puc acabar de suportar
l’absència d’aquest moment en què un foraster
pren en braços la meva pròpia vida que és teva
–quan tots els temors esperances creences dubtes desapareixen.
Pertot arreu i la perfecta integritat de la joia som
e. e. cummings, (a) poemes antologia poètica
Traducció: Alfred Sargantal
***
your homecoming will be my homecoming–
my selves go with you,only i remain;
a shadow phantom effigy or seeming
(an almost someone always who’s noone)
a noone who,till their and your returning,
spends the forever of his loneliness
dreaming their eyes have opened to your morning
feeling their stars have risen through your skies:
so,in how merciful love’s own name,linger
no more than selfless i can quite endure
the absence of that moment when a stranger
takes in his arms my very lifes who’s your
-when all fears hopes beliefs doubts disappear.
Everywhere and joy’s perfect wholeness we’re
e. e. Cummings, 73 poems
