dijous, 21 de març de 2013

sóc l'àvia, i espero el llop

Cardona. Fotografia: Empar Sáez


"sóc l'àvia, i espero el llop 
potser també la meva néta 
si no s'encanta pel camí" 

són durs els contes 
roseguen el dolor quan cuinen innocència 

són fets per espantar, no per somriure. 
m'agraden 
resolen vespres escapçats 
al bosc espès dels dies massa llargs. 

i vull que m'acompanyin fins a l'última lletra 
per veure-li les dents i les orelles 
al llop eternament insatisfet. 

i saber que he fet bé d'entretenir-me, 
badoc de flors i ocells. 

no cal tenir cap pressa, 
som víctima i botxí en el bosc dels contes 


Francesc Garriga Barata, Tornar és lluny (Editorial Proa, 2012)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada