diumenge, 17 de març del 2013

L'olor a herba primera

Sant Celoni. Fotografia: Empar Sáez

L'olor a herba primera 
em retorna terra endins, 
on poques vegades hi he anat, 
i des dels cims més alts, 
que sempre són blancs, 
recordo haver pensat 

en l'alçada del món i dels anys; 
en la mesura de la casa nua; 
en la immensitat del mar 
com uns llençols silenciats 
i en tot tu... fet cant de sirena. 
Sóc, llavors, en el punt més sublim 
de la conformitat.


IX 

Tot era clos. El soroll de l'aigua i el ventall de l'aire 
eren fora i tu, tu sota la pedra blanca 
t'has endut el so del món. 


Glòria Calafell, Basaments catalogats


1 comentari:

  1. Un plaer, de nou, veure una altra finestra acompanyada d'un poema. Bona selecció literària, per cert, i didàctic el teu bloc.


    Vicent

    ResponElimina