dissabte, 23 de març de 2013

No ploro, no sé plorar, no puc plorar.

Esterri d'Àneu. Fotografia: Empar Sáez




No ploro, no sé plorar, no puc plorar. 
Voldria assotar la sorra amb serpents d'aigua, riure amb els 
     raucs de les granotes, confessar-me als violins. 
Aquí, en aquest camp, oh lluny dels arbres!, 
en aquesta pols beduïna, 
voldria poder donar una ànima al crit de l'home, 
sembrar de parpelles tots els cingles del món, 
cantar en els arxipèlags de nard de la innocència, 
anar-me'n per sempre vestit de blat, cap als vents i els 
      somnis que no cremen. 
Estimeu-me! Us salvaré de la petita mort en la rosada!.


Agustí Bartra, Ecce Homo (Tercera Elegia)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada