 |
| Terrassa. Fotografia: Empar Sáez |
Mirada lliure
Esbotzo a martellades els maons
amb què han tapiat la finestra.
Inútil esforç –em diuen–, fa segles
que a fora hi ha eclipsi de sol.
Inútil advertiment –em dic–,
jo hi veuré la rotllana de foc
per on salta l’amor, indomable.
Cèlia Sànchez-Mústich, On no sabem.
Empar , jo conec a la Cèlia de fa molts anys, m'ha sorprès favorablement trobar-la aquí...
ResponEliminaA més, la foto de la finestra, hi va que ni pintada amb el poema.
Petons,
M. Roser
M.Roser, jo no la conec personalment, però he llegit els llibres de poesia que he pogut aconseguir d'ella: "Taques", "Llum de claraboia" i l'últim "On no sabem". L'admiro moltíssim, és una gran poeta.
ResponEliminaMolts petons,
Empar
Ai! quan quelcom tapa amb rajoles la finestra, malament rai!
ResponEliminaUna foto i un poema que van un a l'altre "com anell al dit".
Gràcies, bonet, els teus comentaris sí que encaixen perfectament, gràcies!
ResponEliminaEmpar , jo de la Celia tinc un llibre de poemes que es diu La cendra i el miracle i un de narrativa, Diagnòstic lluna nova...
ResponEliminaPetons.
Gràcies, M.Roser, intentaré llegir-los també, una abraçada.
ResponElimina