 |
| Llagostera, Girona. Fotografia: Ferran d'Armengol |
Als Setze Petges
Els dies
Es van consumint els dies
en un respir mecànic. Avui,
l’aire límpid i net desplaça
el d’ahir, arcaic i dens.
Demà encara és un dia inèdit,
no respirat;
l’omplen d’oratge fresc, de paisatge,
de pensaments i futileses,
de coses sèries,
hi posen lletres i mots,
temps i llum, sol i núvols,
el deixen lliure...
i entra exaltat en obrir la finestra.
Un nou dia.
En el tombant de les hores
l’avui lentament es desprèn de mi;
expel·lit, cerca una sortida digna.
Empar
Poema escrit al febrer de 2010; forma part del llibre col·lectiu de poesia “Una sortida digna” a cura de J.M.Tibau
És veritat els dies passen ràpidament i l'un empeny l'altre...
ResponEliminaCada nou despertar és un misteri que no pots descobrir, fins que obris les finestres reals i les de la ment...
Que el teu demà sigui agradable,
M. Roser
Una finestra que ens ha dut a molt bones reunions dels petges i d'altres festes.
ResponEliminaGràcies família.
Jo també l'he reconeguda, la finestra. Una imatge que s'adiu molt amb el poema. Com sempre, provoques la reflexió i deixes un bon sabor, com de plat ben cuinat amb ingredients de primera. Abraçada. Mercè
ResponEliminaMoltes gràcies, M.Roser, Setze Petges i Mercè, els vostres comentaris sí em deixen un bon sabor... :))
ResponElimina