 |
| Québec, Canadà. Fotografia: Jaume J.Pàmies |
La llum s’hi estavella.
De cop agita
l’aigua amansida del dia.
Ressonen, blanques, les mans
de Vermeer;
de Vermeer;
claror i ombra fan conxorxa,
invoquen el buit a la cambra,
alliberen el gest
de la cel·la del quadre.
Empar
Oh!!! Quina meravella.
ResponEliminaEls teus versos de vernís, no fan més que ressaltar la vellesa de la cambra.
Com la pàtina d'un Vermeer.
Blanc i negre, un resultat excel·lent.
Hi ha algú a la cambra, vol veure i no ser vist... el vidre de la finestra mig tancada, protegeix la seva intimitat.
ResponEliminaPetons,
M. Roser
En la fotografia d’en Jaume, hi ha quelcom d’enigmàtic, de secreta intimitat parcialment al descobert..., el joc de llum i ombra és sobtat i sorprenent, la figura de la dona emmarcada en la finestra és com un quadre del geni de la llum.
ResponEliminaGràcies, panxample, gràcies M.Roser, abraçades.