 |
| Porvoo, Finlàndia. Fotografia: Empar Sáez |
Cançó per a ningú
No ploris al matí
per un sol de disfressa,
no ploris en la nit
si la lluna et clivella,
que en el cor sempre hi ha
grana per a una altra herba.
No ploris al matí
quan plogui la tristesa,
obre't de dalt a baix
igual que una finestra
i deixa passar el vent,
el vent tot ho asseca.
No ploris al matí
ni amb el mar ni amb les vespres
que et canten mur endins
els teus murs sense reixes.
Si plores un sol cop,
després ploraràs sempre.
No ploris al matí,
la vida és una festa
per on et cal anar
amb vestit de diumenge,
el cor arrecerat
dins d'una fortalesa.
I si un dia hi vas nu
o amb regust de setembre,
en tornaràs plorant
de matí, tarda i vespre.
No ploris al matí
ni a la nit, ni ja cendra.
Felícia Fuster (Una Cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils, 1984)
El millor és no plorar ni al matí, ni a la tarda, ni al vespre , ni a la nit...a no ser que sigui de felicitat, que també és possible.
ResponEliminaAquesta finestra em suggereix una casa prop del mar...Preciós el poema , encara que no sigui per a ningú, però segur que hi haurà qui se'l faci seu.
Petons,
M. Roser
Doncs, sí, M.Roser, la casa és a prop del mar Bàltic, en un poblet de conte.
ResponEliminaLa poesia de la Felícia Fuster és un regal del cel, és teva, i meva, i de tots!