dimarts, 17 de gener del 2012

Armènia

Tallinn, Estònia. Fotografia: Empar Sáez


Estimo aquest poble que viu a contrapèl,
que compta cada any com un segle,
que infanta, que dorm i que crida,
retort i collat a la terra.
Amb l’orella a cau de frontera
reculls cada so, sense tria,
tot és ocre, ocre i més ocre,
en l’erma vessant maleïda.

Octubre de 1930

Óssip Mandelstam, Armènia en prosa i vers
(Traducció: Helena Vidal)

3 comentaris:

  1. Molt bona tria de la imatge amb el poema. Com es nota que nosaltres també a vegades hem dormit escoltant amb por.

    ResponElimina
  2. Un poble que planta cara i on hi batega la vida, malgrat les destrosses que ha sofert per culpa del temps(com aquesta rònega porta) i les circumstàncies...
    Bona nit,
    M. Roser

    ResponElimina
  3. sí, malauradament hi ha molts pobles que viuen a contrapèl, tant de bo sapiguem plantar cara... gràcies, amics :))

    ResponElimina