Treviso. Fotografia: Empar Sàez
XXXIII
Descobrint terres fermes les illes llunyanes Soc una dansa destruïda en el cor de l'infinit, Un minúscul esforç per perdre consciència O aclarir una confusió.
Al pubis intern d'un secret La pineda de sal les algues blanques de l'incendi, Com la cresta d'un gall sense cor, Soc el silenci del verb sense mare Els ulls de la ment i la ment del miracle.
Guillem Pérez, Mon cor a l'illa d'O Llibres del Segle, 2024
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada