Esdevenia

                                                        Anoia. Fotografia: Empar Sáez

ESDEVENIA, desaiguava
en el torrent arrossegant pòsit,
fent tentines, a cops entre els còdols
i branques esqueixades.
Cada cop més de pressa
s'enduia el sediment.
Encara ens demanàvem
per l'alçària del xiprer,
per la fortalesa de la bella ombra,
pel delta a on, a partir d'ara,
s'abocaria el record.

**

DEVENÍA, desembocaba

en el torrente arrastando

limo, a tientas, topando

con lajas y ramas desgajadas.

Cada vez más raudo

bajaba el sedimento.

Nos preguntábamos

por la envergadura del ciprés,

por la fortaleza de la bella sombra,

por el delta donde, desde ahora,

se precipitaría la memòria.



Susanna González Turigas, Totes les veus (2019), dins: El cuerpo del hambre

Traducció de Xavier Rodríguez Ruera
Animal Sospechoso Editor, 2024.