Després

Trieste. Fotografia: Empar Sáez

 

             DESPRÉS

Del no-res cap al

no-res.

Desésser l'infinit.

Des del primer plor,

trànsit i enigma.

Encara, el mossec de la poma.

La serp, al cos. Entortolligada.

El ca Cèrber et llepa les mans.

Apis i roses sobre la tomba.

Hi haurà la llum dels àngels,

després?

Marta Pérez Sierra, Safrà

Viena Edicions, 2024

XXXIII

Treviso. Fotografia: Empar Sàez

    XXXIII

Descobrint terres fermes les illes llunyanes

Soc una dansa destruïda en el cor de l'infinit,

Un minúscul esforç per perdre consciència

O aclarir una confusió.

Al pubis intern d'un secret

La pineda de sal les algues blanques de l'incendi,

Com la cresta d'un gall sense cor,

Soc el silenci del verb sense mare

Els ulls de la ment i la ment del miracle.

Guillem Pérez, Mon cor a l'illa d'O

Llibres del Segle, 2024

 

L'ocell

Belluno. Fotografia: Empar Sáez

 

L'ocell

Aquest matí m'he trobat

un ocell mort a l'ampit de la finestra.

Les ales plegades contra el cos,

el bec obert.

Les parpelles caigudes,

com ell, des de les 

altures

I llavors tu m'has vingut a la memòria:

què volia dir-me, jo?

Jessica Zuan, Tremolors i escuma

Traducció de Dolors Udina i Antoni Clapés

Cafè Central & Llibres del Segle, 2023

***

L'utschè

Quista bunura d'he eau chatto

ün utschè mort sül balcun d'fnestra.

Las elas sfuinedas cunter il corp,

il picat aviert.

Las pletschas dals ögls crudedas,

scu el, da las

otezzas

Ed alura m'est tü gnida adimmaint:

che amb d'he eau vulieu dir?

Jessica Zuan, Stremblidas e s-chima (2019)

Com cau la nit

Graskop. Fotografia: Empar Sáez

Com cau la nit

Dirigim les puntes de les pestanyes

cap als raigs de sol

que es fonen rere els turons.

Un ocell es llança de dalt

i es deixa atrapar pel buit.

En cercles que es van obrint

vola vers el vespre que crema.

A plena llum

els vestits dansen pels terrats.

Amb els cors units,

ens podríem quedar mirant

per sempre

com cau la nit.

Jessica Zuan, La tempesta (2017) dins: Tremolors i escuma

Traducció de Dolors Udina i Antoni Clapés

Llibres del Segle, 2023

***

Il fer not

Ils pizs da nos tschagls

dirigins nus vers ils razs da sulagl

chi alguan davous las collinas.

Ün utschè as bütta da suringiò

ed as lascha clapper dal vöd.

In rinchs chi as evran

svoula el vers la saira chi arda.

Illa glüsch plaina

sotan ils vstieus süls tets.

Ils cours unieus,

pudessans ster

a guarder per adüna

il fer not.

Jessica Zuan,L'orizi (2017)

Tu ets un llac

Treviso. Fotografia: Empar Sáez

Tu ets un llac

et ned sense invitació

en surt eixuta.


Jo som la pluja

                et
ploc
       la
              pell
xopa
      sense

demanar
            permís.

Estar-te en remull:
guardar
el
cel
líquid
dins
una
mà.



Clara Fiol Dols, Còrpora

AdiA Edicions, 2021  

I aquest blau

 

Varna. Fotografia: Empar Sáez

I aquest blau

         que s'aferma

                   en el cel

         i la llum és allà

                   de sobte

                            a tocar

                   branquillons

                            cristalls

                                     de claredat

                   cal·ligrafia

                            amb tinta

                                     de sol

                                     allà on només hi havia

                                               una pàgina negra

Mireille Gansel, La frontera invisible

Traducció d'Antoni Clapés

Cafè Central & Llibres del Segle, 2024

***

et ce bleu / qui s'affirme / dans le ciel / et la lumière est là / soudain / à portée de main / ramilles / cristaux / de clarté / calligraphie / à l'encre / de soleil / là où il n'y avait / qu'une page noire

 

Esdevenia

                                                        Anoia. Fotografia: Empar Sáez

ESDEVENIA, desaiguava
en el torrent arrossegant pòsit,
fent tentines, a cops entre els còdols
i branques esqueixades.
Cada cop més de pressa
s'enduia el sediment.
Encara ens demanàvem
per l'alçària del xiprer,
per la fortalesa de la bella ombra,
pel delta a on, a partir d'ara,
s'abocaria el record.

**

DEVENÍA, desembocaba

en el torrente arrastando

limo, a tientas, topando

con lajas y ramas desgajadas.

Cada vez más raudo

bajaba el sedimento.

Nos preguntábamos

por la envergadura del ciprés,

por la fortaleza de la bella sombra,

por el delta donde, desde ahora,

se precipitaría la memòria.



Susanna González Turigas, Totes les veus (2019), dins: El cuerpo del hambre

Traducció de Xavier Rodríguez Ruera
Animal Sospechoso Editor, 2024.