Polignano a Mare. Fotografia: Empar Sáez
DINS UN DIR VER, tantes paraules que sobren; llancem-les al fossar de les nits.
Fems, de nits novembrades. Fetors d'estrelles, pus de runa sense els morents del dia.
Les mans, també calia buidar-les de tota la lletradura.
Allà
Arnau Pons, A desclòs Negranit, 1996 |
"lletradura" és literatura, oi? És molt especial aquest poema.
ResponEliminaAixò mateix, literatura; coneixença de les lletres.
ResponEliminaGràcies, Helena!