Alberobello. Fotografia: Empar Sáez |
I DE TANT EN TANT EL VENT
Boira ulls daurats veus que es planyen
Els morts s'esmunyen aplegats
a través de la boira
passen entre ulls daurats
recorren carrerons
al llarg
de veus que es planyen
Quan tot encara estava unit
hi havia un bell llinatge
que avançava ben dret
tenia contorns purs
criatures que
acompanyaven estrelles
aprenien llum del sol
Excelsos eren els dies
mol·luscos i petites pedres
tenien portes eternes
Ara tot s'ha esfumat
el corn de la boira gemega
a les orelles dels morts
De tant en tant ve un vent
que amb tisores afilades
talla en llenques la boira
i entremig hi ha molt blau encès
Boira ulls daurats veus que es planyen
i de tant en tant el vent
Rose Ausländer, No resideixo, visc. Antologia
Traducció de Feliu Formosa
Cafè Central & Eumo Editorial, 2023
***
Nebel goldne Augen klagende Stimmen
Die Toten huschen Hand in Hand
durch den Nebel
durchqueren goldne Augen
ziehen Gassen
klagender Stimmen
entlang
Als noch alles zusammenhing
gab es ein schönes Geschlecht
das aufrecht ging
reine Umrisse hatte
Kreaturen die
Sterne begleiteten
Sonne erlernten
Erhaben waren die Tage
Muscheln und kleine Steine
hatten ewige Türen
Jetzt ist alles verwischt
das Nebelhorn stöhnt
in die Ohren der Toten
Manchmal kommt ein Wind
der mit scharfen Scheren
den Nebel in Streifen schneidet
und dazwischen ist viel entzündetes Blau
Nebel goldne Augen klagende Stimmen
und manchmal der Wind
Rose Ausländer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada