Un cas qualsevol

 

Gant. Fotografia: Empar Sáez

UN CAS QUALSEVOL

Podia haver passat.

Havia d'haver passat.

Havia passat abans. Després.

Aquí a prop. Més enllà.

De fet, ha passat, però no pas a tu.

T'has salvat perquè anaves el primer.

T'has salvat perquè anaves l'últim.

Perquè estaves sol. Acompanyat.

Perquè eres a la dreta. A l'esquerra.

Perquè plovia. Perquè feia un dia rúfol.

Perquè feia un sol espaterrant.

Per sort, hi havia un bosc.

Per sort, no hi havia arbres.

Per sort: un rail, un ganxo, una biga, un fre,

una bretxa, una corba, un mil·límetre, un segon.

Per sort, hi havia un ferro roent a què agafar-se.

De resultes, perquè, tanmateix i malgrat.

Què hauria passat, si la mà, el peu

s'haguessin trobat a un pas, a un pèl

del concurs de circumstàncies?

Així doncs, ¿ets aquí? Directament d'un instant encara entrebadat?

La malla tenia un sol ull, ¿i tu t'hi has esquitllat?

No me'n sé avenir, no trobo paraules.

Escolta

que de pressa que em batega el teu cor.

Wislawa Szymborska, Vista amb un gra de sorra

Traducció de Josep M. de Sagarra

Columna Edicions, 1997