Alguns arbres

Burano. Fotografia: Empar Sáez

ALGUNS ARBRES

Són sorprenents: s'uneix

cadascun amb el seu veí, com si parlar

fos una acció estàtica.

Disposats casualment

per trobar-se tan lluny, aquest matí,

del món com si estiguéssim d'acord

amb ell, tu i jo

de sobte som allò que els arbres proven

de dir-nos que som:

que el simple fet que siguin allà

vol dir alguna cosa; que aviat

podrem tocar, estimar, explicar. 

I contents de no haver creat 

aquesta placidesa, sentim el que ens envolta:

un silenci que és ple de sorolls,

una tela en la qual apareix

un cor de somriures, un matí d'hivern.

Amb una llum misteriosa, bellugant-se,

els nostres dies porten tal reserva

que aquests accents ja semblen la seva pròpia defensa.

John Ashbery, Alguns arbres

Traducció de Melcion Mateu i Adrover

Edicions 62, 2001
 

***

SOME TREES

These are amazing: each
Joining a neighbor, as though speech
Were a still performance.
Arranging by chance

To meet as far this morning
From the world as agreeing
With it, you and I
Are suddenly what the trees try

To tell us we are:
That their merely being there
Means something; that soon
We may touch, love, explain.

And glad not to have invented
Such comeliness, we are surrounded:
A silence already filled with noises,
A canvas on which emerges

A chorus of smiles, a winter morning.
Placed in a puzzling light, and moving,
Our days put on such reticence
These accents seem their own defense.

John Ashbery, Some Trees