Primavera

Venècia. Fotografia: Empar Sáez

PRIMAVERA


¿Amb quin propòsit, abril, tornes cada vegada?
No n'hi ha prou amb la bellesa.
Ja no pots calmar-me amb la vermellor
de les fulletes que s'obren, enganxoses.
Sé el que sé.
Sento l'escalfor del sol al clatell mentre
em fixo en les espines dels crocus.
La terra fa bona olor.
Sembla que la mort no existeixi.
Però ¿això, què significa?
No és només que sota terra els cucs es mengin
els cervells dels homes.
La vida en si
no és res,
una copa buida, un tram d'escala sense catifa.
No n'hi ha prou que cada any, sota aquest turó,
l'abril
arribi com un idiota, barbotejant i escampant flors.


Edna St. Vincent Millay, L'amor no ho és tot. Antologia poètica
Traducció de Marcel Riera
Quaderns Crema, 2017


***

SPRING


To what purpose, April, do you return again?
Beauty is not enough.
You can no longer quiet me with the redness
Of little leaves opening stickily.
I know what I know.
The sun is hot on my neck as I observe
The spikes of the crocus.
The smell of the earth is good.
It is apparent that there is no death.
But what does that signify?
Not only under ground are the brains of men
Eaten by maggots.
Life in itself
Is nothing,
An empty cup, a flight of uncarpeted stairs.
It is not enough that yearly, down this hill,
April
Comes like an idiot, babbling and strewing flowers.

Edna St. Vincent Millay, Second April (1921)