 |
| Barcelona. Fotografia: Empar Sáez «Seràs una síl·laba sense llum, no arribaràs a l'encanteri, quedaràs atrapat en les habitacions de la teva lògica». «Seràs l'escletxa mateixa de les teves frases, una recidiva, una veu deportada, l'única veu que no es regenera morint». Milo De Angelis, Encontres i paranys Traducció de Joan-Elies Adell Edicions Saldonar, 2020 *** «Sarai una sillaba senza luce, non giungerai all’incanto, resterai impigliato nelle stanze della tua logica» «Sarai la crepa stessa delle tue frasi, una recidiva, una voce deportata, l’unica voce che non si rigenera morendo» Milo De Angelis, Incontri e agguati (2015) |
diumenge, 31 de gener del 2021
Seràs una síl·laba sense llum
dimecres, 27 de gener del 2021
Pels camps de genciana
 |
| Castelladral. Fotografia: Empar Sáez |
Pels camps de genciana
L'espera la infusió de genciana l'espera
Pels camps de genciana de la imaginació
fires de bestiar gent que canvia el seu destí
Jo: he fet servir totes les meves forces
per a demostrar-me que existeixen
Al final trobo
(la vida no ha començat ni comença)
les pudors tèbies l'estable de la compassió
Tinc també un crani micòtic i al cervell
la caspa que sona seca
Els camps de genciana l'espera
(la vida que no ha començat ni comença
diuen els logògrafs)
I en arribar al final
nit rere nit em tinc a mi mateixa als braços
I senyalo amb aquesta marioneta viva
el parquet les parets:
la sang esquitxa calenta la calç
el meu cervell de nit —bassa de tinta porpra
Marta Petreu, Apocalipsi segons Marta. Antologia poètica
Traducció de Jana Balacciu Matei i Xavier Montoliu Pauli
Pont del Petroli, 2019
diumenge, 24 de gener del 2021
Existencia
 |
| Orbaizeta. Fotografia: Empar Sáez |
EXISTENCIA
Tuve un ondeante cabello nocturno,
Hace tiempo que yace sepultado.
Tuve dos ojos como arroyos claros,
Antes de que fuese mi huésped el pesar,
Tuve manos de nácar rojiblancas
Pero el trabajo consumió su blancura.
Y entonces llega el Último
Y deja caer irrevocable su mirada
Sobre lo pasajero de mi cuerpo
Y arroja de mí todo lo mortal.
Y mi alma respira
Y bebe lo eterno...
Else Lasker-Schüler, Estigia
Traducció de Carlos Dante Capella
Editorial Tresmolins, 2020
Hatte wogendes Nachthaar,
Liegt lange schon wo begraben.
Hatte zwei Augen wie Bäche klar,
Bevor die Trübsal mein Gast war,
Hatte Hände muschelrotweiß,
Aber die Arbeit verzehrte ihr Weiß.
Und einmal kommt der Letzte,
***
DASEIN
Liegt lange schon wo begraben.
Hatte zwei Augen wie Bäche klar,
Bevor die Trübsal mein Gast war,
Hatte Hände muschelrotweiß,
Aber die Arbeit verzehrte ihr Weiß.
Und einmal kommt der Letzte,
Der senkt den unabänderlichen Blick
Nach meines Leibes Vergänglichkeit
Und wirft von mir alles Sterben.
Und es atmet meine Seele auf
Und trinkt das Ewige...
Nach meines Leibes Vergänglichkeit
Und wirft von mir alles Sterben.
Und es atmet meine Seele auf
Und trinkt das Ewige...
Else Lasker-Schüler, Styx (1902)
dissabte, 16 de gener del 2021
Salm per a la serp
 |
| Cadaquès. Fotografia: Empar Sáez |
SALM PER A LA SERP
Oh, serp, tu ets un tema
per a la poesia:
un moviment entre fulles seques
quan no fa vent,
una línia fina que es mou a través
d'allò que no és
temps, que crea temps,
una veu des de la mort, obliqua
i silenciosa. Un moviment
d'esquerra a dreta,
un esvaïment. Profeta sota una pedra.
Sé que ets allí
fins i tot quan no et puc veure.
Veig el rastre que deixes
damunt la sorra nua, al matí.
Veig el punt
d'intersecció, la fuetada
sobre l'ull. Veig la peça que has mort.
Oh llarga paraula, de sang freda i perfecta.
Margaret Atwood, L'alè misteriós. Poemes escollits 1965-2007
Traducció de Montserrat Abelló
Edicions de 1984, 2020
***
O snake, you are an argument
for poetry:
a shift among dry leaves
when there is no wind,
a thin line moving through
that which is not
time, creating time,
a voice from the dead, oblique
and silent. A movement
from left to right,
a vanishing. Prophet under a stone.
I know you’re there
even when I can’t see you
I saw the trail you make
in the blank sand, in the morning
I see the point
of intersection, the whiplash
across the eye. I see the kill.
O long word, cold-blooded and perfect.
Margaret Atwood, Interlunar (1984)
diumenge, 10 de gener del 2021
Luz blanca
 |
| Cadaqués. Fotografia: Empar Sáez |
LUZ BLANCA
Esta incredulidad:
un pez que salta y ya no encuentra el agua.
Siempre en mitad de algo
—del orden, del espejo, de la canción que oías—
caen, como un filoso anzuelo atrapapenas,
el pasmo
el ay, el nudo, la parálisis,
el corazón en pausa
la rendija que se abre
y arroja esa luz blanca que me ciega.
Piedad Bonnett, Los habitados
Visor Libros, 2017
dilluns, 4 de gener del 2021
Pesa el cielo
 |
| L'Espluga de Francolí. Fotografia: Empar Sáez PESA EL CIELO Pesa el cielo como una idea fija. La copa gris de la tarde lleva un vino de nostalgia. Danzan los esqueletos de las rosas. En los ojos de charcos y de pájaros hay viscosas membranas. La última flor ha nacido con la boca amoratada. Concentrada ansiedad de las formas inmóviles. Los árboles viriles desnudan sus espadas. Margarita Ferreras, Pez en la tierra Ediciones Torremozas, 2016. |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)