dissabte, 28 de novembre del 2020

Que el verso transparente

Sangüesa. Fotografia: Empar Sáez


QUE el verso transparente
deje ver este mundo
tal cual es:
sin color ni sonido.
Que un aroma finísimo
revele
los nombres de las cosas,
su latido, sus límites.
Que el verso incandescente
rebote entre las piedras,
despertándote:
¿de qué, por qué, en dónde?
Que el verso aún no escrito
esparza sus cenizas
en el aire
de un mundo que no existe.


José Corredor- Matheos, I tu poema empieza (1976-1987), dins: 
Desolación y vuelo. Poesía reunida (1951-2011) 
Tusquets Editores, 2011.

divendres, 20 de novembre del 2020

Obro la cigarreta


Akureyri. Fotografia: Empar Sáez


Obro la cigarreta
com si fos una fulla de tabac
i aspiro àvidament
l'essència de la teva vida.
És tan bell sentir-te lluny
delerós per veue'm
i jo sense escoltar-te.
Soc cruel, ho sé,
però aquest és l'argot del poeta:
un llarg silenci encès
després d'una llarguíssima besada.


Alda Merini, Balades no pagades
Traducció de Nora Albert
AdiA Edicions, 2019 

***


Apro la sigaretta
come fosse una foglia di tabacco
e aspiro avidamente
l’assenza della tua vita.
È così bello sentirti fuori,
desideroso di vedermi
e non mai ascoltato.
Sono crudele, lo so,
ma il gergo dei poeti è questo:
un lungo silenzio acceso
dopo un lunghissimo bacio.


Alda Merini, Ballate non pagate (1995)



divendres, 13 de novembre del 2020

Llargues carreteres i pauses

Auritz. Fotografia: Empar Sáez

Llargues carreteres i pauses. Oh, aquests cossos tebis, aquests cossos d'àngel que  s'enlairen!  Els mots t'esclafen  sense que 
en resti res?   Torna  a  posar-te,  del saber,  el vestit.  Jo 
puc l'audàcia de les portes d'aire, espectres i més xocs. Jo puc morir encara una vegada.


Martine Audet, El meu cap és fort allà on l'altra dansa
Traducció d'Antoni Clapés
Cafè Central i Eumo Editorial, 2020

***

De longues routes et des pauses.  Oh! ces corps tièdes, ces 
corps d'anges à faire lever! Les mots te broient sans qu'il 
n'en reste rien? Reprends, du savoir, le vêtement. Je peux 
l'audace des portes d'air, spectres et plus de heurts. Je peux 
mourir encore une fois.


Martine Audet,Ma tête est forte de celle qui danse, 2016 

dimarts, 10 de novembre del 2020

Poema de la gran urbe

Barcelona. Fotografia: Empar Sáez



Poema de la gran urbe


Hace poco me dijo mi mujer
Por la que haría todo

Me gustaría tener
Un pequeño árbol verde
Que me siguiera por la calle corriendo



Vasko Popa, Tajo (1970-1980) dins: El cansancio ajeno. Poesía completa
Traducció de Dubravka Sužnjević
Vaso Roto Ediciones, 2012



dimarts, 3 de novembre del 2020

No hi ha gust de rialla al seu rostre

Florència. Fotografia: Empar Sáez


33 

sobre una foto de Murillo Meirelles

No hi ha gust de rialla al seu rostre
que ve d'un altre regne.
Encara imprecís en excés
antidomèstic, cec, sense mesura.
El que hi ha no té mida o utilitat.
Mà anímica dos cops aturada
a l'ampit a la pell estirada, pròpia
d'estàtua, ara; després, làctia, a la fotografia.
Àngel sense l'acabament de l'aire, entre carn i marbre
tallat a partir de la làpida, sota cel gris.

                                                                         30 VII 2002

Armando Freitas Filho, Rara mar
Traducció de Josep Domènech Ponsatí
Cafè Central i Eumo Editorial, 2007 

***


33
                                                                 sobre uma foto de Murillo Meirelles

Não há gosto de riso no seu rosto
que vem de outro reino.
Ainda por demais impreciso
antidoméstico, cego, sem mesura.
O que há não tem medida ou serventia.
Mão anímica por duas vezes detida
no parapeito na pele esticada, própria
de estátua, agora; depois, láctea, na fotografia.
Anjo sem o arremate do ar, entre carne e mármore
lapidado a partir da lápide, sob cinzento céu.

  30 VII 2002

Armando Freitas Filho, Raro mar