Casa Batlló, Barcelona. Fotografia: Empar Sáez |
la finestra mig oberta ven al carrer
ardits de doble joc
en aquesta hora la llum comença la lluita amb les ombres
per cada bri d'herba
el poeta fa escales dins la veu del silenci
i tard acollirà les paraules
ningú no para atenció als dubtes d'aquest
color aspre que esbossa un ritme
com el ball maldestre de les pedres
l'home avança amb l'ofrena de les seves mans buides
entre tants desastres llegits només en els astres
el pensament no entén l'infinit però l'agafa amb la mar
i el gronxa als seus braços
Dinu Flamand, Ombres i escullera
Traducció de Corina Oproae i Jordi Valls
Cafè Central & Llibres del Segle, 2019
***
viclenia de joc secund
la această oră lumina începe să se bată cu umbrele
pe fiece fir de iarbă
poetul îşi face gamele în vocea tăcerii
iar târziu va întâmpina cuvintele
nimeni nu ia în seamă tatonările acestei
culori păroase ce schiţează un ritm ca
bâţâitul pietrelor
omul avansează cu ofranda mâinilor sale goale
printre atâtea dezastre citite numai de astre
gândirea nu înţelege infinitul dar îl ia cu mare cu tot
şi îl leagănă-n poală
Dinu Flamand, Umbre și faleze (2010)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada