dimarts, 1 de setembre del 2020

En la immensitat del despertar

Olite. Fotografia: Empar Sáez


VI


En la immensitat del despertar
són innombrables
les estances del matí,
solitud alta i serena
com un son sense somnis.

Per boscos de niguls
la lluna desplega el seu vol
i quietament suspeses
les oronelles inventen
direccions resplendents
en l'aquàrium del cel.

Una teranyina de pensaments
ens exilia de les coses,
mentre clavats en més miralls
de la nostra imatge fem
un lloc on amagar-nos,
atemorits per l'agitació del món.


Pietro Civitareale, Ombres dibuixades
Traducció d'Antoni Clapés i Lluís Servera
Cafè Central & Llibres del Segle, 2020


***


VI

Nella vastità del risveglio
innumerevoli sono
le stanze del mattino,
solitudine alta e serena
come un sonno senza sogni.

Per foreste di nubi
fa il suo volo la luna
e quietamente sospese
le rondini inventano
direzioni lucenti
nell'acquario del cielo.

Una ragnatela di pensieri
ci esilia dalle cose,
mentre fissati in più specchi
della nostra immagine facciamo
un luogo dove nascondersi,
timorosi del tumulto del mondo.


Pietro Civitareale, Ombre disegnate (2001)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada