En la immensitat del despertar

Olite. Fotografia: Empar Sáez

VI

En la immensitat del despertar

són innombrables

les estances del matí,

solitud alta i serena

com un son sense somnis.

Per boscos de niguls

la lluna desplega el seu vol

i quietament suspeses

les oronelles inventen

direccions resplendents

en l'aquàrium del cel.

Una teranyina de pensaments

ens exilia de les coses,

mentre clavats en més miralls

de la nostra imatge fem

un lloc on amagar-nos,

atemorits per l'agitació del món.

Pietro Civitareale, Ombres dibuixades

Traducció d'Antoni Clapés i Lluís Servera

Cafè Central & Llibres del Segle, 2020

***

VI

Nella vastità del risveglio
innumerevoli sono
le stanze del mattino,

solitudine alta e serena

come un sonno senza sogni.

Per foreste di nubi

fa il suo volo la luna

e quietamente sospese

le rondini inventano

direzioni lucenti

nell'acquario del cielo.

Una ragnatela di pensieri

ci esilia dalle cose,

mentre fissati in più specchi

della nostra immagine facciamo

un luogo dove nascondersi,

timorosi del tumulto del mondo.

Pietro Civitareale, Ombre disegnate (2001)