Una història diferent

Ciutat del Cap. Fotografia: Empar Sáez

Una història diferent

El gran Pan no ha mort:

simplement ha emigrat 

a l'Índia.

Aquí, els déus vagaregen lliures,

disfressats de serps o de micos;

cada arbre és sacre

i és pecat

ser groller amb un llibre.

Ès pecat enretirar un llibre

amb el peu,

pecat estampar els llibres

bruscament sobre la taula,

pecat llarçar-ne un amb descurança

a través de l'habitació.

Cal que aprenguis a passar-ne les pàgines delicadament

sense destorbar Saràsvati,

sense ofendre l'arbre

d'on prové la fusta amb què es va fer el paper.

Quina llengua

no ha estat la llengua de l'opressor?

Quina llengua

pretenia en veritat assassinar algú?

I com és possible

que, després de la tortura,

després que l'ànima hagi estat segada

amb una llarga falç que cau vertiginosa

de la cara del conqueridor,

els nets encara no nascuts

arribin a estimar aquella llengua estranya?

Sujata Bhatt, Brunizem (1986)(Traducció de Gemma Gorga. Dins: Indi visible. Tushita edicions, 2018)

***

A different history

Great Pan is not dead;
he simply emigrated
to India.
Here, the gods roam freely,
disguised as snakes or monkeys;
every tree is sacred
and it is a sin
to be rude to a book.
It is a sin to shove a book aside
with your foot,
a sin to slam books down
hard on a table,
a sin to toss one carelessly
across a room.
You must learn how to turn the pages gently
without disturbing Sarasvati,
without offending the tree
from whose wood the paper was made.

Which language
has not been the oppressor’s tongue?
Which language
truly meant to murder someone?
And how does it happen
that after the torture,
after the soul has been cropped
with the long scythe swooping out
of the conqueror’s face –
the unborn grandchildren
grow to love that strange language. 


Sujata Bhatt, Brunizem (1986)