Johannesburg. Fotografia: Empar Sáez
NATIONAL GEOGRAPHIC
Les superfícies vastes em criden.
Hi ha un horitzó de llum, el punt on es doblega
el llençol d'aquest paisatge. I cau.
Entre els éssers sens dubte monstruosos
també deu haver-hi poetes, amb estris de feina arrenglerats
en una cartutxera i amb bombetes incandescents,
les seves corones de sants o de santes.
Per a ells la vida és resistència,
caragolar cada poema per fer-ne una ventosa
i arrapar-se a la paret com un insecte.
Mireu-los: els seus terribles caps pensants llueixen
com unes ales autèntiques i negres.
Tot sembla indicar que ha arribat l'hora
de fer-los confessar o d'executar-los.
Eva Baltasar, Animals d'hivern
Edicions 62, 2016.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada