Al matí

Kampong Cham. Fotografia: Empar Sáez

Al matí

m'empasse en silenci

el meu pa quotidià

Mentre que fora

els arbres retenen

els darrers parracs

de la nit

Qui pot dir-me

a quina distància

es manté la mort

Anise Koltz, La terra calla

Traducció d'Anna Montero

Cafè Central / Eumo Editorial, 2005

***

Le matin

j'avale en silence

mon pain quotidien

Tandis que dehors

les arbres retiennent

les derniers lambeaux

de la nuit

Qui peut me dire

à quelle distance

se tient la mort

Anise Koltz, La terre se tait (1999)

La cançó de l'òliba

Siem Reap. Fotografia: Empar Sáez

La cançó de l'òliba

Cantà

com el cigne blanquejà per sempre

com el llop llençà el seu cor delator

i els estels deixaren estar les pretensions

l'aire abandonà les aparences

l'aigua s'entumí expressament

la roca es rendí sense esperança

i morí el fred, més enllà del coneixement;

cantà

com tot ja no tenia res a perdre

i s'assegué, encara amb por,

a mirar les petjades de l'estrella

a sentir l'aleteig de la roca

i la seva pròpia cançó.

Ted Hughes, Corb. De la vida i les cançons del Corb

Traducció: Núria Busquet Molist

Lleonard Muntaner Editor, 2018

***

Owl's Song

He sang

how the swan blanched forever

How the wolf threw away its telltale heart

And the stars dropped their pretence

The air gave up appearances

Water went deliberately numb

The rock surrendered its last hope

And cold died beyond knowledge

He sang

How everything had nothing more to lose

Then sat still with fear

Seeing the clawtrack of star

Hearing the wingbeat of rock

And his own singing

Ted Hughes, Crow. From de Life and Songs of the Crow, 1970.

Seràs Reialme

Florència. Fotografia: Ferran d'Armengol

17-23 Seràs Reialme

A dins hi tens la cambra.

Si et tapes les orelles

i tanques els ulls

i parles callant

sentiràs com tremola

l'espelma que abrasa

els mobles que moren

tan lentament

dins teu.

Jaume C. Pons Alorda, Era

LaBreu Edicions, 2018

Brànquies

Granera,  Moianès. Fotografia: Empar Sáez

Brànquies

Prendre aire amb una gran alenada per sentir la consciència física de l'acte reflex de respirar. Capbussar-se amb l'oxigen retingut en els pulmons fins al límit de la resistència per notar la pressió creixent dels lòbuls. I, ben fondo, revenir al record de quan eres infant i reposaves sobre el ventre de l'avi: ajustaves el teu alè minúscul al vaivé pausat i ample de la seva respiració branquial. Perquè aleshores ja era un gran cetaci que se t'enduia, escales avall, al forn immens, on la curiositat i les paraules t'arrossegaven per grutes en pèlags insonors i mistèrics, profunds i insondables. Endins, d'on tornaves a emergir com d'un somni; com ara, contenint l'exhalació extenuada amb una violència instintiva, emergint en cerca d'una glopada que et retorni, sabedor per sempre que l'oxigen esculpeix els pulmons i que en tota casa hi ha l'estança o l'angle on es concentra la memòria de l'aire.

Abraham Mohino Balet, Ànemos

Godall Edicions, 2018 

Poema de la durada

Siem Reap. Fotografia: Empar Sáez

Poema de la durada (fragments seleccionats)

(...)

I jo, 

perquè em sorgeixin els moments de durada

i m'emmotllin la cara rígida

i em posin un cor al pit buit,

he de practicar el meu amor

incondicionalment

un any rere l'altre.

(...)

la durada amb el teu fill

et pot assaltar

cada vegada que, tancat des de fa hores a l'habitació

amb una feina que a tu et sembal útil

sents en el silenci el complement que encara et falta

perquè tot estigui bé,

sents el soroll de la porta que s'obre,

signe de la tornada a casa,

que en aquell moment, a tu,

el més sensible al soroll de tots els sensibles al soroll,

si estàs pel que has d'estar,

et sona com la més bella de les músiques.

(...)

Però això sí: en tots dos llacs senyoreja

la mateixa calma amorosa de la durada

i sempre que puc peregrino a l'un o l'altre.

En la calma d'aquests llacs

sé què faig

i sabent què faig

experimento qui sóc.

M'estic a la riba,

els ulls oberts, tot orelles,

i deixo que arribi el vespre.

(...)

Amb el suport de la durada,

jo, ésser d'un dia,

porto els meus predecessors i els meus successors a les espatlles,

una càrrega sublim.

Peter Handke, Poema de la durada 

Traducció de Marta Pera Cucurell

Cafè Central / Eumo Editorial, 2015