Visita al cementiri

Salers. Auvèrnia. Fotografia: Empar Sáez

Visita al cementiri


Quan penso en la mort
veig una ciutat prou lluminosa,
i cada any hi ha més rostres
que em són familiars,

però cap d'ells
no nota la meva presència,
encara que ho desitgi,
i quan es reuneixen per parlar,

cosa que fan
en veu molt baixa,
és en una llengua desconeguda—

n'agafo el to,

però no entenc ni una sola paraula—

i quan obro els ulls,
hi ha el camp misteriós, els bells arbres.
Hi ha les pedres.

Mary Oliver, Ocell roig
Traducció de Corina Oproae
Godall Edicions, 2018


**

Visiting the Graveyard

When I think of death
it is a bright enough city,
and every year more faces there
are familiar

but not a single one
notices me,
though I long for it,
and when they talk together,

which they do
very quietly,
it’s in an unknowable language—

I can catch the tone

but understand not a single word—

and when I open my eyes
there’s the mysterious field, the beautiful trees.
There are the stones.

Mary Oliver, Red Bird