Via espessa

Barcelona. Fotografia: Empar Sáez

Via espessa

     I

De cigales i pedres, volen néixer paraules.

Però el poeta viu

Sol, i de dol, en un corredor de llunes, una casa d'aigües.

De mapamundis, de dreceres, volen néixer viatges.

Però el poeta habita

El camp d'hostals de la follia.

De carn de dones, volen néixer els homes.

I el poeta preexisteix, entre la llum i el sense-nom.

Hilda Hilst, Del desig
Traducció de Josep Domènech Ponsatí i Joana Castells Savall

Prometeu Edicions, 2017

**

Via espessa

     I


De cigarras e pedras, querem nascer palavras.
Mas o poeta mora
A sós num corredor de luas, uma casa de águas.
De mapas-múndi, de atalhos, querem nascer viagens.
Mas o poeta habita
O campo de estalagens da loucura.

Da carne de mulheres, querem nascer os homens.
E o poeta preexiste, entre a luz e o sem-nome.

Hilda Hilst, Do desejo