Espai viu

Pratdip. Fotografia: Empar Sáez

Espai viu

Senzillament, no hi ha prou

línies rectes. Aquest

és el problema.

Res no és pla

o paral·lel. Les bigues

fan equilibris de gairell sobre suports

empesos lluny de la verticalitat.

Els claus s'arrapen a juntures que es baden.

L'estructura sencera s'inclina perillosament

cap al miracle.

En aquest marc precari,

algú li ha fet un raconet

a un espai viu

i fins i tot ha gosat col·locar

aquests ous en una cistella metàl·lica,

fràgils corbes blanques

repenjades sobre vores fosques

d'un univers esbiaixat,

acollint la llum 

dins seu,

com si fossin

les parets lluents i primes de la fe.

Imtiaz Dharker (The Terrorist at my Table, 2007). 

Traducció del poema: Gemma Gorga. Dins:Indi visible, Tushita edicions, 2018.

**

Living Space


There are just not enough
straight lines. That
is the problem.
Nothing is flat
or parallel. Beams
balance crookedly on supports
thrust off the vertical.
Nails clutch at open seams.
The whole structure leans dangerously
towards the miraculous.

Into this rough frame,
someone has squeezed
a living space

and even dared to place
these eggs in a wire basket,
fragile curves of white
hung out over the dark edge
of a slanted universe,
gathering the light
into themselves,
as if they were

the bright, thin walls of faith.

Imtiaz Dharker (Poema original: https://www.bbc.com/education/guides/z9y76fr/revision/8)