dimarts, 5 de juliol de 2016

Vidre

Barcelona. Fotografia: Empar Sáez


Vidre


et vaig veure rere el vidre


quan t'hagi passat un desert pel damunt
espolsaré en qualsevol moment la sorra
i et miraré sense haver d'inventar res
les flors del vestit sempre porpres
el vestit sempre despenjat ahir a la nit de l'armari
però quan dormo m'aturo al vidre
i a la fusta que els homes es van recolzar a les espatlles
omplo el taüt de mort perquè no hi puguis cabre
et somio viva


Teresa Colom, La meva mare es preguntava per la mort (Pagès editors, 2012)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada