Vidre

Barcelona. Fotografia: Empar Sáez

Vidre

et vaig veure rere el vidre

quan t'hagi passat un desert pel damunt

espolsaré en qualsevol moment la sorra

i et miraré sense haver d'inventar res

les flors del vestit sempre porpres

el vestit sempre despenjat ahir a la nit de l'armari

però quan dormo m'aturo al vidre

i a la fusta que els homes es van recolzar a les espatlles

omplo el taüt de mort perquè no hi puguis cabre

et somio viva

Teresa Colom, La meva mare es preguntava per la mort (Pagès editors, 2012)