diumenge, 20 de març del 2016

Serà potser només

Mirepoix. Fotografia: Empar Sáez


Serà potser només

en el darrer moment

en què tanquis
 
els ulls per sempre


que et serà donat

conèixer aquest únic

secret per força

tan senzill


com quan

al bat del sol

es desclou

una flor.


Montserrat Abelló, El fred íntim del silenci (Ed. Denes, 2008)


6 comentaris:

  1. Quina meravella de poema i imatge. De Poemes i imatges, Feia massa que no passava per aquí i feia mal fet. Un dels meus blogs preferits, per l'estètica i la tria de poemes. Felicitats, estimada Empar.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Sílvia, rep una gran abraçada!

    ResponElimina
  3. L'he tornat a llegir, he pensat el mateix, i vinc i veig que ja havia escrit. La meva manca de memória em regala aquests tornar a sentir cada vegada. Gràcies, Empar.

    ResponElimina
  4. Al menys si falla la memòria el nostre sentit estètic és coherent i fidel. Molt agraïda, Sílvia!

    ResponElimina
  5. Algú hem podria dir a que es referix aquest poema?
    La mort, la vida?....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Acabo de veure el teu missatge, Daniel.
      Parla de la mort ("tancar els ulls per sempre"), però també de la vida; la senzillesa que copsem únicament en alguns moments, potser sols al morir ("com quan (...) es desclou una flor"). També em fa pensar en la reencarnació.

      Elimina