diumenge, 20 de març del 2016

M'he anat perdent

Mérida, Mèxic. Fotografia: Empar Sáez



M'he anat perdent
 
a poc a poc. 

Ja no em conec 

les mans, els peus. 



Visc en una casa 

de tants anys 

com si, sense voler, 

s’hagués desprès de mi. 



I jo fos un fantasma, 

arribat de lluny, 

que s’hi mogués 

amb placidesa. 



Em rodegen plantes 

i flors; roses vermelles 

com sang i les fulles verdes 

i lluents de les camèlies. 



I el record vivíssim 

dels teus llavis 

damunt la pell. 

I em pregunto 



si aquesta casa 

on em trobo i aquests 

ulls amb què m’ho miro tot, 

són meus.



Montserrat Abelló, Memòria de tu i de mi (Ed. Denes, 2006)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada