Vico del Gargano. Fotografia: Empar Sáez |
La víctima
M'allunyava de tot, amics
i terra i cel. Vanament em cridàveu
quan era absent i nàufrag.
No em compadiu, sóc infeliç i alt
i gairebé sagrat, captiu d'aquest incendi
transfigurant la nit. Hi ha dies
llargs com la història dels homes.
És un instant el que ens salva.
Mai més no seré amb vosaltres.
Quan parlo, sento una veu estrafeta;
només quan callo, dic:
"Estremiu-vos, sóc la víctima marcada,
miro l'altar dels sacrificis."
Joan Teixidor, El príncep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada