 | ||
| Vico del Gargano. Fotografia: Empar Sáez |
Anunciació de l'alegria
Devia ser l'estiu, devia ser jove:
a l'encontre del dia caminava
com qui entra dins l'aigua.
Un cos desnú brillava en les arenes
-cos o pedra, pedra o flor?
Era verda la llum, i la bromera
del vent rodava per les dunes.
De cop vaig veure el mar alçar-se a plom,
trabucar-se'm sencer damunt l'espatlla.
I aprenia a parlar en la teva boca,
mossegant cada paraula d'alegria.
Sens murs era la terra, i tot cremava.
Eugénio de Andrade.
Poesia gallega, portuguesa i brasilera moderna. Antologia.
Traducció: Josep M. Llompart
Edicions 62, 1988
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada