dimecres, 1 d’agost de 2012

Gual de camins

Vico del Gargano. Fotografia: Empar Sáez


Gual de camins

                      Ribes i ponts 
                                           travessen les nits i el paper, 
                      somnien un nord 
                                                 o gronxen un dubte. 


        Sol i silenci, 
                           ermàs i desert. 
        A l’ensec, i amb la solitud del cel en el pas, 
       ¿el gual 
       com un miratge del riu, 
                                          ombra certa? 


                            ¿O la deu del bes, 
                            la mar del sexe, 
                            palmeres enceses com esclats de llavor, 
                                                                                             aigua, 
                                                             rems i nord, 
                                                                                  barca i cant? 
                            Ombra i paraula, 
                                                        pluja i oasi. 


J.M. Sala-Valldaura, Gual de camins 

4 comentaris:

  1. Finestra... o balconet.

    Bonica fotografia, en tot cas. Bonic racó.

    ResponElimina
  2. Somnià un nord i gronxar un dubte...com es deu fer això?
    Aquesta finestra balconera, és una composició preciosa...
    Petons.

    ResponElimina
  3. bonica fotografia, i força estiuenca, fa pensar en els dies de molta calor on t'inventes qualsevol cosa per estar una mica més fresquet

    petonets

    ResponElimina
  4. gràcies pels vostres comentaris, celebro que us agradi aquesta finestra tan mediterrània!!
    abraçades :))

    ResponElimina