Alat tremolor

Florència. Fotografia: Empar Sáez

Alat tremolor 

Encara en el son

en el silenci que envolta el meu respir, 

–potser és l’albada–, 

m’arriba incerta 

una festiva piuladissa de pardals, 

alat tremolor, 

les meves finestres quasi toquen la volada. 

Encara en el son 

–és, certament, l’alba–, 

sento les veus 

difondre’s petites en l’aire, 

alat tremolor 

el cel toca altre cop les closes pestanyes. 

Sibilla Aleramo, Selva d’amor 

Traducció: Neus Sàez i Carlos Vitale 

*** 

Alato tremito 

Ancor nel sonno, 

nel silenzio che fascia il mio respiro, 

-albeggia forse-, 

mi giunge incerto 

un festoso pispiglio di passeri, 

alato tremito, 

le mie finestre quasi toccano la gronda. 

Ancor nel sonno. 

-è l'alba certo-, 

sento le voci 

spandersi piccole nell'aria, 

alato tremito, 

il cielo tocca di nuovo le mie chiuse ciglia. 

Sibilla Aleramo