divendres, 1 de juny de 2012

Alat tremolor

Florència. Fotografia: Empar Sáez

Alat tremolor 

Encara en el son
en el silenci que envolta el meu respir, 
–potser és l’albada–, 
m’arriba incerta 
una festiva piuladissa de pardals, 
alat tremolor, 
les meves finestres quasi toquen la volada. 
Encara en el son 
–és, certament, l’alba–, 
sento les veus 
difondre’s petites en l’aire, 
alat tremolor 
el cel toca altre cop les closes pestanyes. 

Sibilla Aleramo, Selva d’amor 
Traducció: Neus Sàez i Carlos Vitale 

*** 


Alato tremito 

Ancor nel sonno, 
nel silenzio che fascia il mio respiro, 
-albeggia forse-, 
mi giunge incerto 
un festoso pispiglio di passeri, 
alato tremito, 
le mie finestre quasi toccano la gronda. 
Ancor nel sonno. 
-è l'alba certo-, 
sento le voci 
spandersi piccole nell'aria, 
alato tremito, 
il cielo tocca di nuovo le mie chiuse ciglia. 

Sibilla Aleramo

1 comentari:

  1. Si que sembla la matinada, encara que no sentim els ocells...En una finestra la vida ja s'ha despertat, a les altres, la vida encara dorm...
    La bicicleta espera la pedalada...

    ResponElimina