diumenge, 27 de maig de 2012

Ulls endins

Caldes de Malavella. Fotografia: Empar Sáez

Ulls endins llenço el mirall, el vidre eixut de l’ànima. Atapeït d’imatges se’m revolta a miques per la cletxa còncava del record, pel rostre velat de l’ahir. Reflectida, la nit creua la retina, d’una vora a l’altra, extraviada entre parpellejos de llum per on corren adelerades les ombres. Veig endins? Sóc enfora? Ara que em ve el dia, ¿podré aguaitar pels forats dels teus ulls, penetrar-te pel raig estès de la mirada? On ets? Des d’on mires? Flueixo líquida entre les llàgrimes; no ploro, mullada llisco pel camí ondulat del riu, entre l’arbreda veig com anhelen el vol les fràgils roelles. 

Empar

1 comentari:

  1. La nit es reflecteix als teus ulls i fa fora les ombres...
    I tu intentes endinsar-te en la mirada d'uns altres ulls i al final descobreixes sentiments fràgils com les roelles...

    ResponElimina