diumenge, 10 de juny de 2012

A si mateix

Cardona. Fotografia: Ferran d'Armengol

A si mateix 

Reposaràs per sempre, 
cor meu cansat. Morí l’engany extrem 
que jo vaig creure etern. Morí. Bé sento 
que en mi de cars enganys 
no sols l’esper, sinó el desig s’apaga. 
Oh, dorm per sempre. Prou 
bategares. No valen res de res 
els teus neguits, ni de sospirs és digna 
la terra. Amargor i tedi, 
la vida, mai res més; i el món és fang. 
Calma’t ja. Desespera 
per últim cop. El fat, el nostre gènere, 
només donà el morir. Ara, menysprea’t i 
la natura, i l’ignot 
poder que, ocult, pel mal de tots impera, 
i la infinita vanitat del tot. 


Giacomo Leopardi, Cants 
Traducció: Narcís Comadira 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada