dijous, 17 de maig de 2012

Enigma

Estocolm. Fotografia: Empar Sáez




Poar l’aigua densa dels teus ulls, 
beure-la a glops en cada mirada. 

S’escola, líquida, arran del buit, 
cisalla entre la nit de les pestanyes. 

Mira, amor, com vessa 
pels cingles de la tarda, 

mira com forada les venes de l’alba. 
Impensats, efluvi i mar de llum borbollen

en l’esguard de la barca avarada; 
pel quiet enigma d’uns ulls s’afonen. 

Empar

 

1 comentari:

  1. Una bonica metàfora dels ulls i l'aigua...
    I realment, aquesta finestra, és tot un enigma!

    ResponElimina