diumenge, 11 de desembre del 2011

Crit

Baños de Montemayor, Càceres. Fotografia: Ramon Navarro Bonet

Crit

Vingut el vespre
reposava damunt l’herba monòtona,
i m’hi trobava bé
en aquella avidesa inacabable,
crit tèrbol i alat
que la llum quan mor sosté.

Giuseppe Ungaretti, Sentiment del temps (Traducció: Lluís Calderer)

***

Grido

Giunta la sera
Riposavo sopra l’erba monotona,
E presi gusto
A quella brama senza fine,
Grido torbido e alato
Che la luce quando muore trattiene.

Giuseppe Ungaretti

1 comentari:

  1. Trobo que el títol del poema no reflecteix gaire el seu contingut...trobo que quan la llum mort al capvespre no és un crit , sinó una sensació de pau si, a més, tens per llit la verdor de la natura.
    La finestra si que sembla que es planyi...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina