llenguatge

Cardona. Fotografia: Empar Sáez

Del març del 79

Cansat de tothom que em ve amb paraules, paraules però cap llenguatge

vaig marxar a l’illa coberta de neu.

El salvatge no té paraules.

Les pàgines en blanc s’estenen en totes direccions!

Ensopego amb petjades de cabirol en la neu.

Llenguatge però cap paraula.

Tomas Tranströmer, La plaça salvatge

Traducció: Carolina Moreno Tena

Perifèric edicions, 2008

***

Från mars - 79

Trött på alla som kommer med ord, ord, ord men inget språk 

for jag till den snötäckta ön.

Det vilda har inga ord.

De oskrivna sidorna breder ut sig åt alla håll! 

Jag stöter på spåren av rådjursklövar i snön.

Språk men inga ord.”

Tomas Tranströmer

Nadal

Mura. Fotografia: Empar Sáez

A Joan Sales, per Incerta glòria

Ossada primitiva de l’arbre,

aridesa de vori,

misèria acanyant-se

en el blau distant.

Una buitrera de llums s’atansa,

és Nadal.

 Empar

La nit que dormies

Cardona. Fotografia: Empar Sáez

The night you slept

Fins i tot la nit se t’assembla,

la nit llunyana que sanglota

silenciosa, al cor profund,

quan defalleixen les estrelles.

Una galta frega una galta –

corre una esgarrifança freda,

algú lluita i t’implora, sol,

perdut en tu, en la teva febre.

La nit sofreix i anhela l’alba,

oh pobre cor que et sobresaltes.

Rostre tancat, angoixa fosca,

febre que assoles les estrelles,

hi ha qui com tu espera l’alba

escrutant callat el teu rostre.

Jeus estesa sota la nit

com horitzó tancat i mort.

Oh pobre cor que et sobresaltes,

un dia llunyà eres alba.

Cesare Pavese, Vindrà la mort i tindrà els teus ulls

(Traducció: Joan Tarrida)

Edicions 62, 1991

 

***

 

The night you slept

Anche la notte ti somiglia,

la notte remota che piange

muta, dentro il cuore profondo,

e le stelle passano stanche.

Una guancia tocca una guancia

è un brivido freddo, qualcuno

si dibatte e t'implora, solo,

sperduto in te, nella tua febbre.

La notte soffre e anela l'alba,

povero cuore che sussulti.

O viso chiuso, buia angoscia,

febbre che rattristi le stelle,

c'è chi come te attende l'alba

scrutando il tuo viso in silenzio.

Sei distesa sotto la notte

come un chiuso orizzonte morto.

Povero cuore che sussulti,

un giorno lontano eri l'alba.

Cesare Pavese

desperta

Cardona. Fotografia: Empar Sáez

La llum dubtosa desperta,

però la nit no hi és;

va cap als estels,

sobre l’horitzó alerta.

L’aire tendre concerta

aquesta càndida hora.

Quin llavi forma sonora

donà a aquesta rialla? La finestra

traça la seva persiana verda

en l’enramada a l’aurora.

Luis Cernuda (“Primeras Poesias” en “La realidad y el deseo”)

Traducció: Empar Sáez

***

La luz dudosa despierta,

Pero la noche no està;

Hacia las estrellas va,

Sobre el horizonte alerta.

El aire tierno concierta

Con esta càndida hora.

¿Qué labio forma sonora

Dio a esa risa? La ventana

Traza su verde persiana

En la enramada a la aurora.

Luis Cernuda

Crit

Baños de Montemayor, Càceres. Fotografia: Ramon Navarro Bonet

Crit

Vingut el vespre

reposava damunt l’herba monòtona,

i m’hi trobava bé

en aquella avidesa inacabable,

crit tèrbol i alat

que la llum quan mor sosté.

Giuseppe Ungaretti, Sentiment del temps (Traducció: Lluís Calderer)

***

Grido

Giunta la sera

Riposavo sopra l’erba monotona,

E presi gusto

A quella brama senza fine,

Grido torbido e alato

Che la luce quando muore trattiene.

Giuseppe Ungaretti

Roca

Brno, Txèquia. Fotografia: Empar Sáez

Alçaràs els braços,

lligats de mans.

Sobre una roca et lliures

al gir navegar

pel cosmos

en el tomb profund de l’obscur.

Espireja l'alba.

S’hi apropa una mà

blanca com un astre.

Empar 

Poema presentat fora de concurs al 196 Repte Poètic Visual de Relats en Català (al fòrum). En aquest enllaç podreu veure tots els poemes presentats en aquesta nova edició.     

  Enllaç al veredicte del Repte Poètic Visual 196

Serè

Tallinn, Estònia. Fotografia: Empar Sáez

Serè

Bosc de Courton, juliol de 1918

Després de tanta

boira

una

a una

es revelen

les estrelles

Respiro

el fresc

que em deixa

el color del cel

Em reconec

imatge

passatgera

Presa en un gir

immortal.

Giuseppe Ungaretti, “La alegria” Traducció al castellà: Carlos Vitale. 

(Traducció al català: Empar Sáez)

***

Sereno

Bosco di Coupon, Luglio 1918

Dopo tanta

nebbia

a una

a una

si svelano

le stelle

Respiro

il fresco

che mi lascia

il colore del cielo

Mi riconosco

immagine

passeggera

Presa in un giro

immortale

Giuseppe Ungaretti