 |
| Mirambel, Terol. Fotografia: Antoni Casals i Pasqual |
Cambra solitària
Si t’atreveixes a sorprendre
la veritat d’aquesta vella paret;
i les seves escletxes, esvorancs,
formant rostres, esfinxs,
mans, clepsidres,
segurament vindrà
una presència per a la teva set,
probablement partirà
aquesta absència que et beu.
Alejandra Pizarnik (Traducció: Empar Sáez)
***
Cuarto solo
Si te atreves a sorprender
la verdad de esta vieja pared;
y sus fisuras, desgarraduras,
formando rostros, esfinges,
manos, clepsidras,
seguramente vendrá
una presencia para tu sed,
probablemente partirá
esta ausencia que te bebe.
Alejandra Pizarnik, Los trabajos y las noches
Vella paret, que guarda vells records d'éssers que han viscut al seu recer...potser algun dels seus esperits aprofitarà la finestra oberta, per deixar de ser esclau d'una rònega presó de murs escrostonats...
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Més emblemàtic el poema que no la paret. MIRAMBEL és un poble que conec molt bé, des de fa anys i panys... Feien uns colomins guisats -pobres animalons!- al bar que hi havia enfront el convent...
ResponEliminaAmics, he descobert l’Alejandra Pizarnik fa pocs dies; la paraula hi viu, punyent, en els seus poemes..., és sorprenent, aguda, penetrant. Oh!!! es nota que m’agrada? Abraçades :))
ResponEliminaFins ara no he vist que havies fet servir la finestra que et vaig passar. Gràcies. El poema és preciós. No vaig tenir l'ocasió de menjar els colomins que esmenta dibuixetsiversetsblocbonet. Només hi vam estar de passada, per Mirambel, però ens va agradar molt (encara que viure-hi deu ser una mica dur).
ResponEliminatremenda la Alejandra, dura i afilada,
ResponEliminagradíssima poeta,gràcies
Empar.
Bell poema i tan cert.. Molt bonica la foto, parets i escletxes, descobertes...
ResponEliminaGràcies, Teresa, benvinguda!
ResponElimina