m’aboco a la finestra dels meus ulls
i la mirada em pinta de colors
aquest dia que mig plorós desperta
desfet en rius de llum tot escolant-se
–saba de foc que em solca bategosa–
pel vell tic-tac del cor com donant corda
al peix de carn i sang que cueja en mi
atleta foll d’atípica olimpíada
medalla d’or de cada instant fulgent
Teresa Serramià i Samsó
Bella foto `per un bell poema!
ResponEliminaMolt maco el teu poema Teresa, segueix delectat-nos amb la teva sensibilitat
ResponEliminaJosep Bonnín
Gràcies, amics, jo també desitjo que la Teresa ens continuï fent feliços amb els seus mots; ha estat molt generosa compartint en aquest bloc un poema “inèdit”. Gràcies Teresa!
ResponEliminaCrec que és un reconeixament molt just. És un poema preciós, ple de llum i de vida!
ResponEliminaMaria Teresa
Gràcies, Maria Teresa, la seva poesia s'ho mereix, això i molt més. Una abraçada.
ResponElimina