dimecres, 20 d’abril de 2011

Geometria

Telc, Txèquia. Fotografia: Empar Sáez


¿Que no ets la nostra geometria,
finestra, molt senzilla forma
que sense esforç circumscrius
la nostra vida enorme?

Aquella que estimem mai no és més bella
que quan la veiem aparèixer
emmarcada per tu; és, oh finestra,
que tu la tornes quasi eterna.

Tots els atzars són abolits. L’ésser
es manté enmig de l’amor,
amb aquest poc espai a l’entorn
del qual som amos.


***

N'es-tu pas notre géométrie,
fenêtre, très simple forme
qui sans effort circonscris
notre vie énorme ?

Celle qu'on aime n'est jamais plus belle
que lorsqu'on la voit apparaître
encadrée de toi; c'est, ô fenêtre,
que tu la rends presque éternelle.

Tous les hasards sont abolis. L'être
se tient au milieu de l'amour,
avec ce peu d'espace autour
dont on est maître

Rainer Maria Rilke. Poemes francesos
Traducció: Mariàngela Vilallonga

3 comentaris:

  1. Jo, de Rilke, conec el llibre Cartes a un jove poeta.
    Curiosa finestra,què hi fa aquí envoltada per aquesta espècie de retaule geomètric? Si l'obrisssim, què veuriem?
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  2. Em quede amb la imatge que ens ofereixes, amb enquadrament perfecte. I amb el poema de Rilke en francés,farcit de formidables jocs fonètics, a més dels d'idees.

    Salut, rebolica... i poesia, sempre!

    ResponElimina
  3. Aquest poema l'he trobat en el llibre "Poemes francesos", un recull dels poemes que va escriure en aquesta llengua.El llibre és d'edicions de la l·l aparegut enguany.
    A mi també m'agrada Rilke! Gràcies, M.Roser, Bonet :)

    ResponElimina