divendres, 8 d’abril de 2011

Arestes



Es trenca de cop l’espai
homogeni del temps
-neix una estrella-
un crit en l’abisme, arestes
de vidre embolcallen el buit,
somnis de garfis,
ferida de llum oberta.


Terrassa

Fotografia i poema: Empar

5 comentaris:

  1. El poema i la imatge m'encanten: com bé dius, 'ferida de llum oberta'. Poesia de la bona !!!

    Salut Empar !

    F

    ResponElimina
  2. L'objectiu, la llum, el lloc, adequat just a l'instant de la trencadissa.
    les paraules justes per la imatge "un crit en l'abisme"
    Enhorabona a l'ull i la ploma

    ResponElimina
  3. Espills i negre,
    acer i mort.

    Un començament de 'renglons curts' paral·lel, que m'agradaria foren el complement dels teus, admirables.

    Salut i rebolica, xicona!

    ResponElimina
  4. Gràcies, Fidel, pel comentari generós :)

    Panxample, la imatge és molt potent, les trencadisses tenen quelcom de fascinat, gràcies!

    Bon començament, bonet, els he llegit a l'inici del poema i queda molt bé, merci!

    ResponElimina
  5. Miralls trencats on es poden reflectir estrelles fetes amb les restes que han caigut al buit...
    La seva claror defuix la foscor de l'interior,
    Temps foscos.
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina