divendres, 15 d’abril del 2011

Fugida

Granada, l'Alhambra. Fotografia: Lluís Servé Galan


L’estrella -borrosa i llunyana-
com una espera imprecisa i erma,
sota un cel que em defuig.

Empar

3 comentaris:

  1. Moltes gràcies, amics i companys! El retoc és sublim, els versos, com gotes de rosada, s'escolen endins...


    d.

    ResponElimina
  2. Si et sembla que el cel et defuix, és perquè està gelós del teu interès per l'estrella, per aixó la protegeix amb una cortina de boira. Així et sembla llunyana...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  3. Gràcies a tu, deomises, per la teva aportació a la col·lecció.

    M. Roser, aquesta explicació és tot un poema..., gràcies!

    ResponElimina