dimecres, 29 de desembre del 2010

Mirall

Budapest / Ciutadella de Buda

Em desdoblo lentament i lúcida
fent camí en cercles pel mirall,
aigua confusa del meu ésser,
sobreeixint del reflex.


Foto i mots d'Empar Saez


4 comentaris:

  1. Empar! Quina fotografia tan preciosa! Quin poema! És una meravella, de debó ho penso. M'encanta aquest blog. Un petó de bon dia;-)) S

    ResponElimina
  2. Ai Empar, t'hauries d'emmirallar a l'infinit. Brilles massa perquè els teus reflexos capiguen en un mirall.
    Petons amb paperets de colors, per acabar i començar l'any.
    M. Roser

    ResponElimina
  3. Bon Any, Sílvia i M.Roser, per molts versos emmirallats, reflex de vida, petons.

    ResponElimina
  4. Sempre m'han captivat els jocs de miralls deformants. La fotografia i el poema es complementen com l'ona que destorba la quietud d'un estany.
    Bon any literari i fotogràfic. ^_^

    ResponElimina