Ai Empar, t'hauries d'emmirallar a l'infinit. Brilles massa perquè els teus reflexos capiguen en un mirall. Petons amb paperets de colors, per acabar i començar l'any. M. Roser
Sempre m'han captivat els jocs de miralls deformants. La fotografia i el poema es complementen com l'ona que destorba la quietud d'un estany. Bon any literari i fotogràfic. ^_^
Empar! Quina fotografia tan preciosa! Quin poema! És una meravella, de debó ho penso. M'encanta aquest blog. Un petó de bon dia;-)) S
ResponEliminaAi Empar, t'hauries d'emmirallar a l'infinit. Brilles massa perquè els teus reflexos capiguen en un mirall.
ResponEliminaPetons amb paperets de colors, per acabar i començar l'any.
M. Roser
Bon Any, Sílvia i M.Roser, per molts versos emmirallats, reflex de vida, petons.
ResponEliminaSempre m'han captivat els jocs de miralls deformants. La fotografia i el poema es complementen com l'ona que destorba la quietud d'un estany.
ResponEliminaBon any literari i fotogràfic. ^_^