Je ne vois qu'infini par toutes les fenêtres - No veig sinó infinit per totes les finestres. Baudelaire
Quins versos més bonics, Empar. S'adiuen del tot amb els dibuic¡xets. Endavant amb el blog, espero que tingueu mooooltes finestres. muuuaaacs.a
Que bé que t'han agradat, sempre m'ho poses molt fàcil, les imatges parlen soles. Gràcies, Sílvia!
Els dibuixos de l'allan són joies perdudes en finestres impossibles, on princeses ansioses i gats domèstics se'ns mostren amb un vent estrany, des de l'interior de l'estança fins enfora...I quin encant que ens mostren!!!
Quins versos més bonics, Empar. S'adiuen del tot amb els dibuic¡xets. Endavant amb el blog, espero que tingueu mooooltes finestres. muuuaaacs.
ResponEliminaa
Que bé que t'han agradat, sempre m'ho poses molt fàcil, les imatges parlen soles.
ResponEliminaGràcies, Sílvia!
Els dibuixos de l'allan són joies perdudes en finestres impossibles, on princeses ansioses i gats domèstics se'ns mostren amb un vent estrany, des de l'interior de l'estança fins enfora...
ResponEliminaI quin encant que ens mostren!!!