 |
| Culross. Fotografia: Empar Sáez |
Llibre primer:
265. La concòrdia
Quina llàstima que nosaltres, homes, no siguem com els ocells boscans,
que cada un per a ell, i alhora tots junts, amb plaer, canten el seu to.
268. La variació embelleix
Com més variades són les veus que hom aporta,
tant més meravellós acostuma a ressonar el cant.
287. La bellesa
La bellesa és una llum. Com més et manca la llum,
tant més abominable ets de cos i d'ànima.
289. Sense perquè
La rosa és sense perquè. Floreix perquè floreix.
No presta atenció a ella mateixa. No pregunta pas si hom l'esguarda.
Llibre segon:
194. La llum es dóna a conèixer
Ves-hi, crida l'estel del matí. Perquè quan comença el dia,
aleshores hom veu clarament allò que és bell i allò que no ho és.
Llibre quart:
70. L'home
L'home, tot sol, és la més gran de les meravelles:
pot, d'acord amb allò que fa, ser Déu o dimoni.
Llibre cinquè:
86. El Creador en la creatura
La creació és un llibre. Qui sap llegir amb saviesa,
hi trobarà el Creador molt subtilment revelat.
291. La dignitat ve de l'amor
Ah, no corris més enllà del mar en cerca d'esperit i saviesa!
La dignitat de les ànimes ve exclusivament de l'amor.
Llibre sisè:
22. Abraçar un núvol és follia
Com és de foll l'home que abraça un núvol!
Com ets de foll tu que et complaus en vana glòria!
Angelus Silesius, El pelegrí querubínic
Traducció de Lluís Duch
Edicions Proa, 1995
