Je ne vois qu'infini par toutes les fenêtres - No veig sinó infinit per totes les finestres. Baudelaire
dissabte, 22 de febrer del 2025
La suite del martell II
dissabte, 15 de febrer del 2025
Tensions de la plenitud: fulguracions
Troian. Fotografia: Empar Sáez |
Tensions de la plenitud: fulguracions
3
En l'explosió de l'Univers vaig xiuxiuejar una estesa
de camins: fluctuacions sembrades amb llavors de
galàxies; allà van créixer i cremar les estrelles,
allà sorgiren els àtoms que et formen. En
l'explosió de les estrelles vaig deixar florir
una multitud de planetes que esperaven un
alè que els fes fecunds. En el seu esclat vaig
sembrar a l'atzar paraules que duguessin
algun dia fins a tu, tempteigs que anessin
ascendint cap a més refinament dels
sentits, cap a consciència i llibertat.
M'agradava pensar que tot això et
parlaria de mi, que em sentiries en
tu, que el vertigen de l'Univers,
la revolta contra el dolor, i el
neguit de la llibertat no
t'encegarien tant, que
sabries veure que tot
l'univers era en el
fons un mot
enamorat
que s'obria
pas fins a
tu
David Jou, Cant espiritual
Viena Edicions, 2017
Instauració del vent
Estaon. Fotografia: Empar Sáez |
Instauració del vent
III
Ales, èlitres! Avui el vent es torna
espai d'ingravidesa, negació del pes,
i en ell levita un màgic cerimonial encès:
fecunditat de núpcies d'alats de cap bicorne.
Músculs, nervis! Aquestes filigranes amb què s'orna,
efímer, l'esplendor de la ventada,
què són, sinó instrument amb què s'ajorna
la mort cada vegada?
Refraccions, claror que miralleja,
jocs d'òptica en cristalls inexistents,
miratges de columna —oh hàlits ascendents
per on s'eleva el pol·len i el seu destí tempteja!
I l'aire es torna sexe, i cadàver, i cobeja
insectes, pols i pol·len, ocells, restes de flor,
i m'engoleix i creix i, quan el cel venteja,
la tempestat sóc jo.
el temps, fora el mirall, ja no sabria com refer / cap enrere els moviments
que ens han portat fins al present...
Columna Edicions, 2002
diumenge, 9 de febrer del 2025
un somiador
Koprivshtitsa. Fotografia: Empar Saéz |
Vaig veure un llenç de gavines, de cop,
aletejant i alçant-se com aplaudint i anant amunt
cap al dolor del vol, amb crits i crup
i congregant la llum com enfrontant-s'hi
per picar l'os de lluna buit
i després caure braços estesos com qui no ho vol
peus endavant cap a la terra un altre cop.
Era un estol d'homes dorments amb el cap cot
que ara es donaven a la nit.
les seves ombres de part avall de les espatlles
van enfonsar-se com una ploma en caure,
que es creu que és seu el pes, pro se li escapa.
Alice Oswald, Dart (fragment d'“un somiador”)
Traducció de Jaume Coll Mariné
Cafè Central, 2024
**
I saw a sheet of seagulls suddenly
flap and lift with a loud clap and up
into the pain of flying, cry and croup
and crowd the light as if in rivalry
to peck the moon-bone empty
then fall all anyhow with arms spread out
and feet stretched forwards to the earth again.
They stood there like a flock of sleeping men
with heads tucked in, surrendering to the night.
whose forms from shoulder height
sank like a feather falls, not quite
in full possession of the weight.
Alice Oswald, Dart (2002)
V
Subscriure's a:
Missatges (Atom)